La norma BS EN ISO 10619-1 és per a mànegues i tubs de cautxú i plàstics Mesura de la flexibilitat i la rigidesa Proves de flexió a temperatura ambient.
Aquest document especifica tres mètodes per mesurar la flexibilitat de les mànegues i tubs de cautxú i plàstics (mètodes A1, B i C1), on es mesura la deformació de la mànega o el tub i dos mètodes per mesurar la rigidesa (mètodes A2 i C2) per mesurant la força necessària per doblar les mànegues de cautxú o plàstics o tubs a un radi específic a la temperatura ambient.
Els mètodes A1 i A2 són adequats per a mànegues i tubs de cautxú i plàstics de fins a 80 mm de diàmetre interior.
El mètode A1 permet mesurar la flexibilitat de la mànega o tub mitjançant la mesura de la reducció del diàmetre exterior quan es comprimeix la mànega entre dues plaques.
El mètode A2 proporciona un mitjà per mesurar la força necessària per arribar a un radi de corba específic quan es comprimeix la mànega o el tub, com entre dues plaques. La prova es pot dur a terme a una pressió interna específica.
El mètode B és adequat per a mànegues i tubs de cautxú i plàstics de fins a 100 mm de diàmetre interior, i proporciona un mitjà per avaluar el comportament de la mànega i el tub quan es torna a la volta d'un mandril. El diàmetre del mandril final utilitzat es pot considerar com el radi mínim de flexió de la mànega o tub. Com que aquest valor es determina per la reducció del diàmetre exterior, es pot utilitzar com a mesura de la flexibilitat de la mànega o tub. La mànega o el tub que es posa a prova es pot pressuritzar, estar a pressió o sota buit i, si escau, amb la curvatura o contra la curvatura de la mànega o tub, si aquesta curvatura està present.
Els mètodes C1 i C2 són adequats per a mànegues i tubs de cautxú i plàstics amb un diàmetre interior de 100 mm i més.
El mètode C1 proporciona un mitjà per determinar la flexibilitat de la mànega i el tub en el radi mínim de corba.
El mètode C2 proporciona un mètode per mesurar la rigidesa de la mànega i el tub en el radi mínim de corba.
